8- FERRAN CATARINEU I PRAT

 

Va ser un gran impulsor de l’atletisme quan era Alcalde de Sant Celoni entre els anys 1972 i 1979.

Llicenciat en Dret, amb 27 anys entrà a l’Ajuntament com a regidor el 1964, i va ser segon tinent d’alcalde (1971) abans de dirigir el municipi en els darrers temps del franquisme i en la transició democràtica. En el seu mandat es reordenà la plaça de la Vila (1973), amb els pins que l’han caracteritzada fins al 2004,

S’inaugurà l’escola nacional Almirante Carrero Blanco (1974), actualment escola Josep Pallerola, i el 1978 se n’ampliaren les instal·lacions; el 1975 els germans de la Salle cediren aules del seu col·legi per posar en funcionament un institut municipal habilitat de batxillerat, essent els primers professors d’educació física en la secundària, Dolors Reberté i Albert Galin i el gener de 1979 començà a funcionar l’institut actual IES Baix Montseny.

El 1976 va crear el Patronat Municipal d’Esports, amb un incipient Club Atletisme Sant Celoni,

També s’iniciaren les obres de la piscina de la Rectoria Vella (1977) i s’aprovà el projecte del mercat municipal (1978). El patrimoni municipal s’incrementà amb dos edificis emblemàtics: la Rectoria Vella (1975) i can Ramis (1978),

Les accions de l’Alcalde Ferran Catarineu, van ser molt importants en la implantació de l’atletisme a Sant Celoni. Va  gestionar la compra dels terrenys per la Pista Municipal d’Atletisme, encarregant el projecte per la seva construcció. També va impulsar el «I Curset d’Iniciació a l’Atletisme» el 1975, i el Gran Premi de Marxa el 1973 amb l’organització del quadrangular internacional entre Espanya, França, Bèlgica i Suïssa el 1977.

Va proposar a l’Ajuntament la creació del Patronat Municipal d’Esports aprovant el Club Atletisme Sant Celoni el 1975 que de seguida es donaria d’alta a la Federació Catalana d’Atletisme.

Més informació sobre Ferran Catarineu AQUÍ

 

Foto: Traspàs de poders de Joan Sibina (a l’esquerra), que deixa el càrrec i felicita al nou Alcalde Ferran Catarineu (a la dreta ), en presència del delegat governatiu, l’11 de desembre de 1972.